El sistema d'il·luminació representa un percentatge significatiu del consum energètic dels serveis generals d'un edifici.  El sector d'oficines és on la il·luminació té un major pes relatiu pel que fa al consum energètic, amb un 33%, seguit dels centres comercials amb un 24%.

L'aprofitament màxim de la llum natural, juntament amb l'aplicació de tecnologies eficients d'enllumenat i sistemes de control de la il·luminació, permeten reduir el consum d'energia d'aquest sistema entre un 15% i un 50%.

Per poder escollir la il·luminació més adient per a cada recinte, cal conèixer els conceptes següents:

Flux lluminós (unitat=lumen)

És la quantitat de llum que emet un llum determinat. Aquest concepte està relacionat amb el d'eficàcia lluminosa o rendiment lluminós, que és la relació entre la quantitat de llum produïda per la font (lúmens) i la potència elèctrica consumida de la xarxa per al seu funcionament.

Eficàcia lluminosa (lm/W)

És la relació entre el flux lluminós d'una font de llum i la potència que s'hi consumeix.

Intensitat lluminosa (candela)

Intensitat amb què una font de llum projecta la llum en una direcció determinada.

Il·luminació (lx)

És el flux lluminós rebut per unitat de superfície.

Luminància (candela/m2)

Sensació de claredat que produeix una font de llum o una superfície il·luminada.

3.1 Làmpades

Per escollir el tipus de làmpada més adient per a cada ús cal tenir en compte: el flux, l'eficàcia o el rendiment, la vida útil i la temperatura de color.

3.2 Llumeneres

Es denomina llumenera a la unitat destinada a albergar una o diverses làmpades i es fa servir per focalitzar la llum i evitar-ne el malbaratament.

3.3 Equips auxiliars

Els equips auxiliars, reactàncies o estabilitzadors, són accessoris per fer servir en combinació amb les làmpades de descàrrega, limitant el corrent que hi circula als valors exigits per a un funcionament correcte.

Nota: les làmpades de descàrrega són aquelles en què la llum emesa s'aconsegueix per excitació d'un gas sotmès a descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes (fluorescents, vapor de mercuri o sodi).

El consum de l'equip auxiliar pot representar un increment del 5% al 30% respecte del consum de la làmpada. Les làmpades halògenes de baixa tensió (12 V) requereixen un transformador per funcionar. Tot transformador té unes pèrdues (transformació en calor) que en funció de la construcció i la potència varien del 10% al 20%.

3.4 Equips de control i regulació

Elements responsables de la “gestió energètica” dels sistemes d'il·luminació.

Enllumenat interior

Polsador temporitzat: activa la il·luminació de forma manual i la desactiva automàticament després d'un temps programat.

Detector de presència: activa la il·luminació en resposta a moviments i la desactiva després d'un temps programat.

Cèl·lula fotosensible: activa la il·luminació segons el nivell de llum exterior.

Regulador: regula la intensitat lluminosa de les làmpades, de forma manual o en combinació amb cèl·lules.

Enllumenat exterior

Rellotge astronòmic: activa i apaga la il·luminació d'acord amb les hores d'ocàs i d'ortus del lloc en que està instal·lat.

Cèl·lula fotosensible o interruptor crepuscular: activa i apaga la il·luminació d'acord amb el nivell de llum ambient. S'acostuma a fer servir en combinació amb el rellotge astronòmic.

Reactància de doble nivell: activa un nivell de flux reduït amb un horari programat.

Estabilitzador de tensió: estabilitza la tensió d'alimentació. S'instal·len a la capçalera de línia.

Reductor de tensió: activa nivells de flux reduït. S'instal·len a la capçalera de línia.

Regulador-estabilitzador de flux: activa nivells de flux reduït i estabilitza la tensió. S'instal·la a la capçalera de línia.

5.1 Làmpades

• Adeqüeu el nivell d'il·luminació al recomanat en funció de les necessitats.
• Netegeu les làmpades i substituïu les que hagin reduït el flux fins a condicions no adients. L'acumulació de pols als sistemes d'enllumenat fa que es perdi fins a un 10% en il·luminació.
• S’especifica una durada dels tubs fluorescents per a una connexió cada tres hores de funcionament. Si es realitzen connexions cada poc temps, la durada de la làmpada s'escurça.
• Feu servir colors clars a les parets, murs i sostres, perquè els colors foscos absorbeixen una gran quantitat de llum i obliguen a fer servir més làmpades.

5.2 Llumeneres

• Neteja de llumeneres per obtenir el màxim rendiment.
• Feu servir llumeneres apropiades com les pantalles difusores amb reixetes. No feu servir difusors ni pantalles opaques, perquè generen pèrdues de llum.
• Instal·leu superfícies reflectores, perquè dirigeixen i incrementen la il·luminació i fan possible reduir el nombre de làmpades de la llumenera.

5.3 Equips auxiliars

• L'ús dels estabilitzadors electrònics elimina el brunzit i el parpelleig de les làmpades, la qual cosa redueix la fatiga visual.
• Fer servir estabilitzadors electrònics permet estalviar fins a un 10% d'energia, corregeix el factor de potència i incrementa la vida útil de les làmpades fluorescents.
• Els estabilitzadors electrònics, per la baixa aportació tèrmica que tenen, permeten disminuir les necessitats d'aire condicionat.

5.4 Equips de control i regulació

• Aprofiteu l'entrada de llum natural utilitzant proteccions solars mòbils, claraboies i lluernes que en permetin l'entrada.
• Aprofiteu l'entrada de llum natural utilitzant proteccions solars mòbils, claraboies i lluernes que en permetin l'entrada.
• Sectoritzeu els circuits d'il·luminació, de manera que es puguin connectar únicament les làmpades necessàries a la zona de treball.

6.1 Exemple d'estalvi energètic per substitució de tecnologia

Substitució d'una làmpada incandescent de 100 W amb una vida útil de 1.000 h, per una fluorescent de baix consum de 23 W i una vida útil de 15.000 h.

6.2 Exemple d'estalvi energètic en una instal·lació

Reforma del sistema d'il·luminació per a un edifici d'oficines, amb les característiques de partida següents:

• Reforma del sistema d'il·luminació per a un edifici d'oficines, amb les característiques de partida següents:
• Encesa centralitzada per plantes
• No disposa de sistema de regulació
• Estabilitzadors electromagnètics
• Les làmpades són fluorescents de 2 x 36 mm de diàmetre

Es proposa substituir les làmpades i llumeneres per altres d'alta eficiència energètica, làmpades de trifòsfor amb estabilitzadors electrònics i un sistema de control i regulació basat en cèl·lules fotoelèctriques per aprofitar la llum natural.

4.1 Làmpades

Reemplaceu les làmpades fluorescents antigues (38 mm de diàmetre) per d’altres de més eficients (16 mm de diàmetre), que poden ser de dos tipus:

• Estàndard: les que donen el mateix flux lluminós que les convencionals, però amb menys potència.
• Trifòsfor: per a la mateixa potència que les estàndard, emeten més flux lluminós, per la qual cosa es redueix el nombre de làmpades necessàries per a un mateix nivell d' il·luminació.

Substituïu les làmpades d'incandescència, que tenen un rendiment baix i un consum alt, per làmpades fluorescents. Reemplaceu làmpades de vapor de mercuri per fonts de llum de vapor de sodi d'alta pressió.

4.2 Llumeneres

Feu servir reflectors especulars d'alta eficiència que permetin un gran aprofitament de la il·luminació procedent de la làmpada.

Considereu l'opció de fer servir els components que ofereixen els fabricants per a les seves làmpades (com són ara, reixes, difusors, etc.), ja que milloren el nivell i la qualitat de la llum.

El rendiment de la llumenera es defineix com la quantitat de llum emesa que s'aprofita, perquè n'hi ha una part que és absorbida per la llumenera.

4.3 Equips auxiliars

Estabilitzadors electrònics, que substitueixin les reactàncies convencionals (electromagnètiques).

Transformadors electrònics per a llums halògens de 12 V; registren menys pèrdues i no consumeixen quan la làmpada està fosa, en comparació amb els transformadors electromagnètics.

En l’enllumenat exterior hi ha reactàncies de doble nivell de potència que controlen la baixada del nivell d'il·luminació segons el tipus de làmpada.

Empreu reactàncies de factor de potència elevat.

4.4 Equips de control i regulació

Cal aplicar detectors de presència a les zones de pas o de poc ús.

En zones amb llum natural, cal aprofitar aquesta mitjançant l'ús de cèl·lules fotoelèctriques.

Per a l’enllumenat exterior es recomana fer servir rellotges astronòmics i cèl·lules fotoelèctriques, que varien pel que fa al temps d'encesa i apagada.

Instal·leu reguladors de flux a la capçalera de línia de l'enllumenat públic, per reduir la tensió d'alimentació al conjunt de làmpada-estabilitzador.

Cal combinar un o més dels subsistemes de control i regulació per augmentar l'estalvi energètic i econòmic.